Historia
El Club Esportiu Vincit-Provençalenc neix el 8 de Juny de 1995 al barri del Clot, dins el districte de Sant Martí. Tot va començar quan un grup d’amics, entre ells el nostre president i el coordinador de l’escola de Futbol-Sala, varen voler emprendre l’aventura de crear un equip de Futbol-Sala on poder jugar, més a prop de casa i amb els amics. Així és com va néixer el Vincit Futbol Sala Club (nom original del nostre club). L’Agustí Pujadas, el Pep Cabrelles, l’Enric Gil, el Fabián Escriche, l’Oscar Riera i el Carles Blanco són el grup d’amics que varen ser els seus fundadors.
Alguns dels fundadors ja portaven anys d’entrenadors de futbol 11 i futbol-sala i estaven estudiant MEF i INEF. L’any de la fundació del Club treballaven al Poliesportiu Vintró (Passatge Vintro, 2-6) entrenant diversos equips de futbol-sala. I així va sorgir la idea de formar categories inferiors i crear l’escola de futbol-sala.
A l’any 1996 va néixer l’Escola de Futbol-Sala a l’Estació del Nord. Els principis no van ser gens fàcils. El primer any el Carles Blanco va començar amb un grup de 15 participants i any rere any el numero s’ha vist incrementat. Després van coordinar durant uns anys el Pep Cabrelles i el Victor Delgado i des del 2006 va tornar el Carles.
Molts esdeveniments durant els primers anys com la incorporació de més persones al grup humà com la Rosa , la primera tresorera del Club i la Marta Costa, dissenyadora del nostre escut.
A l’any 2000 s’incorpora la Clara Cabezón a la Junta com a tresorera i des de llavors continua amb nosaltres en aquesta tasca i moltes més.
El nostre President, l’Enric Gil , que menys un parèntesi de 4 anys ha estat el president del club des dels seus inicis fins a l’any 2013.
El Fabián Escriche entrenador durant molt anys a totes les categories del Vincit ,des de petits fins a edat Senior.
El naixement de la Revista Doble Penalty, que va tenir una tirada de 6 números abans de desaparèixer.
Fruit d’aquestes ganes de treballar neix el 12 d’Octubre del 2001 la Secció de Patinatge Artístic de la mà de la Marta Lázare i la Cristina Gómez.
I arribem a avui, on tenim una escola de futbol sala consolidada a l’Estació del Nord , a la pista Municipal Parc,i a l’Institut Fortpius, a l’Escola Pere Vila i a l’Escola Ramon Llull i una molt bona escola de patinatge al Ceip Carlit.
A més a més des del 2011 fem Casal d’Estiu obert a tothom.
Durant aquests anys de vida del nostre Club, ens hem intentat mantenir fidels a una filosofia i uns ideals.
L’escola de Futbol sala i patinatge, no només són espais per passar-s’ho bé, sinó també és un espai on s’intenta educar els nostres alumnes en valors com l’esforç en el treball, el respecte pels companys i adversaris.
Totes aquestes virtuts estan en el nostre escut: una V que significa victòria, un club ample, obert a tothom amb ganes d’aprendre, d’ajudar o ensenyar, sense tenir en compte la seva raça, religió o origen.
I després les tres paraules: ètica, arete i Agon. El seu significat ens ho explicava un dels nostres fundadors, Agustí Pujadas, en la revista Doble Penalty l’any 2000:
Aquests conceptes són principis grecs. Els principis donen lloc al què, quan, com, on i qui, de la vida en una societat, perquè en són la causa d’aquesta. Són fonaments, valors que després donen lloc a maneres de viure. Per la societat grega va ser molt important la pràctica de l’esport i aquesta voltava entre altres, al voltant dels principis següents:
Ètica: Aquest concepte feia referència a la formació del caràcter de l’individu, la seva rectitud, el seu comportament, no solament vers ell sinó vers els altres. Nosaltres utilitzem aquest concepte per definir les característiques que creiem que són necessàries en les dones i homes del segle XXI: solidari, compromès, respectuós, crític, afectuós i responsable i pels quals treballem dia a dia.
Arete: La virtut, l’excel.lència d’una cosa. Aquest concepte fa referència a allò concret en que l’individu sobresurt sobre els altres, ja sigui en bones qualitats, en bones accions, en comportaments…. Nosaltres mitjançant aquest principi, intentem no coartar els infants en allò que sobresurten, perquè és una forma de créixer i d’aprenentatge pels individus que l’envolten i una motivació positiva personal.
Agon: Aquest concepte fa referència a la competició mateixa. És la competitivitat entre dos persones sota el concepte de l’honor, sempre amb respecte cap al rival.A través d’ella l’individu es superava, es perfeccionava, treballava per a ell mateix i no pas per delectar als altres. Això comportava un esforç que era, justament, el que valorava la societat de l’individu. Nosaltres utilitzem la competició com un mitjà -no l’únic- a través del qual intentem fonamentar els dos principis anteriors. En tot cas competició esportiva, però també lluita personal, autosuperació, autoconeixement. I , sens dubte, tenint presents les limitacions de cadascú.
